Mas allá de memoria narrativa, mas allá de los hechos que la dibujan vive la memoria poética, la memoria que no nos describe la historia sino que la siente, que la trasforma en sensaciones que trasmiten aquello que lo prosaico no puede contar. Mas allá de los relatos están las personas que los habitaron que los sintieron. Mas allá de los hechos se intuyen las emociones que viven en los corazones de un pueblo. Poética de la memoria, mas que memoria, corazón.
La memoria poética es aquella que trasciende los hechos, aquella que nos susurra dulcemente la voz del corazón, esa que no se puede describir, que solo se puede sentir. Poética de la memoria es un camino que nos lleva a las historias y a las emociones de aquellas personas que vivieron un pueblo que la avidez de estos tiempos está fagocitando. Es un intento de rescatar del olvido eso que nos une, eso que a través de la palabra solo se puede intuir.
La poesía está en la mirada de quien observa la realidad implacable, que no negocia las condiciones de su propósito, sin intentar modificarla, sino vivirla a corazón abierto.
De la memoria surge la voz que nos recuerda de donde venimos. La voz que nos devuelve al camino cuando, en las noches oscuras, perdemos el sendero de vuelta a casa. La memoria es el lugar donde habitamos como personas, como pueblo. Es el espacio donde nos podemos reconocer, donde podemos sentir la pertenencia. La mirada poética es la mirada del corazón, la mirada que atraviesa los condicionantes de la lógica para llegar donde no llega lo tangible. Poética de la memoria es una llamada a conocer para estimar, para abrazar el lugar donde vivimos.
Antonio Requena
Una proposta col·laborativa partint de les narratives de persones de més de seixanta-cinc anys que entreteixeixen, mitjançant la creació artística, una memòria conjunta del poble de St. Esteve de Palautordera. El projecte comença preguntant a la gent gran sobre les seves vivències personals, sobretot pel que fa a les seves activitats i els seus vincles amb altres persones, locals i foranes, i el seu entorn durant la seva infantesa i joventut, així com sobre la seva visió de quins són aquests vincles en l’actualitat.
Mostra escènica, Teatre Pare Casals, 15 d’octubre 2023
Interpretació
Joana Cluselles
Música
Eulàlia Pou
Balladors/res
Alícia Serrano, Carles Garcia, Cèlia Arias, Chris Carnie, Cisco de Sande, Gisela Colell, Marina Colell, Núria Pidemont
Velles
Jordi Aspa i Salvador Vilà
Textos
Antonio Requena
Dramatúrgia i direcció
Antonio Requena i Paulina Tovo
Poètica visual, fotografia, vídeos
Kati Riquelme i Candela Muschetto
Edició documental
Paulina Tovo
Enregistrament entrevistes
Laura Colomé
Il·luminació
Conrado Parodi
Regiduria Paola Chirico
Disseny gràfic Cló Quinter
Producció Cia. Entera i Taula de Cultura
Suport de l’Ajuntament, el Casal de la Gent Gran i la Granja de Sant Esteve de Palautordera i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Persones entrevistades
Eulàlia Pou, Joana Clusellas, Enrica Ramos, Jordi Morató, Josep Maria Riu, Angels Riu, Maria Remei Sabé, Agustí Vulart, Lluis Costa, Jaume Sabé Mir, Maria Angels Miralpeix, Salvador Vilà, Nuria Vila i Jaume Sabé Amargant, Martí Puig, Quim Sabé, Xavier Calam, Antonio Monclús i Dolors Beulas, Ricard Net, Xavier Font, Joan Baixas, Rosa Baró, Manel Tobias, Joan Sabé, Rosa Pou, Caterina Casadevall, Blai Panadera.
Gràcies a
Alfons Bosch per tot el que ha fet pel projecte, que és innombrable.
Jordi Pujol pel seu art amb la rellotgeria.
Antonio pels seus àpats.
Àngels Riu, Pep Riu, Gerard Rovira, Quim Sabé, Chris Carnie i Gassiot Assegurance per la seva aportació.
Esteve Rovira, Maria Angels i Assumpta Miralpeix, Berta Solé, Miriam Mensa, Assumpta i Rosa Barò, Mireia Puig, Susy i Montse Sabé, Anna Bosch, Maria Pilar Pou, Josefina Sabé Masó, Miquel Arabia, Pantelis Kiziridis, Xim Astaburuaga i Óscar Martínez per la seva predisposició i ajuda.
Instal·lació audiovisual, Escoles Velles, 3-5 de novembre 2023
La instal·lació a les Escoles Velles consta de dos espais:
A l’Espai Fosc l’obra Trama i Ordit, de les artistes visuals Candela Muschetto i Kati Riquelme amb il·luminació de Conrado Parodi. Basada en un projecte audiovisual desenvolupat a partir de l’arxiu històric, aquesta instal·lació ofereix un espai de col·lectivitat perquè les persones explorin la seva relació amb la memòria de manera sensorial. Aquí, les persones poden recórrer i experimentar la seva pròpia percepció de la memòria, connectant-se individualment i reconeixent com aquestes connexions personals s’entrellacen en la comunitat.
Al rebedor de les Escoles Velles compartim altres expressions que s’han fet al voltant del projecte, material d’arxiu històric i alguns dels resultats del diàleg intergeneracional que hem incitat a través de l’acció a Can Record. Aquesta part de la instal·lació es fa en col·laboració amb la matèria d’expressió artística de l’institut.
Memòria, l’IES Can Record, 27 d’octubre – 8 de novembre 2023
Retall de respostes de l’alumnat a les nostres preguntes
«Pensem que ho sabem tot, però no és així, la gent gran són els que tenen més experiència i ens poden aconsellar.» «A mi m’agrada molt parlar amb els avis.» «Han viscut tota una vida i es pot aprendre molt de la vida.»
«Està bé escoltar a la gent gran i crec que escoltem bastant, però les coses canvien i progressen i no ens podem quedar enrere i no innovar en res i la gent gran té la seva opinió i els joves la nostra.»
«Han d’escoltar-nos a nosaltres i nosaltres a ells.» «Els temps canvien i amb ells els problemes dels adolescents i ells mateixos. Potser tenim més comoditats, però tenim problemes i cadascú s’esforça per a solucionar-los».
«Hauríem de fer més pinya com a poble.»
«M’agrada com es viu ara, crec que en alguns aspectes hem progressat i les coses són més fàcils.» «Ens agrada, però fa falta alguna cosa que no sabem trobar.» «Les xarxes socials ens fan veure que la nostra vida és molt menys interessant del que realment és.»
«El fet d’acostumar-nos a la comunicació a distància ens pot fer més freds o tímids quan ens veiem cara a cara.» «Quan parles per un missatge no expresses tant els sentiments.» «Et pots amagar darrere el mòbil per no donar la cara.»
«Cada cop ens sentim menys identificats amb coses de la vida real, com la família o els amics.» «No es té tanta empatia.» «Encara sento aquests sentiments, penso que són valors que no es perden, però sí que no es mostren.»
«No som robots, continuem sent persones.»
Campanya a Goteo
www.goteo.org/project/poetica-de-la-memoria-st-esteve-palautordera
Campanya a Xarxes
Prensa
